La Fiscalia italiana investiga el cas de la Noia de Portbou

Itàlia obre una investigació penal després que el programa Crims hagi trobat la identitat de la noia i aporti nous testimonis.

El forense del cas diu ara, 32 anys després, que “és impossible que fos un suïcidi” i Crims ha trobat una veïna de Portbou que assegura que va sentir crits de joves i el plor d’una noia aquella nit.

Els Carabinieri i la Guàrdia Civil han pres declaració a la germana d’Evi Rauter per arribar més lluny i identificar-la oficialment.

Barcelona, 20 de juny de 2022.

La Fiscalia italiana i la policia (Questura di Firenze) han obert un procediment penal per aclarir què li va passar a Evi Anna Rauter, la noia que el 4 de setembre de 1990 va aparèixer penjada de la branca d’un pi a Portbou, segons ha publicat el programa Crims de TV3 al segon capítol del cas titulat “Evi”.

La policia ja ha pres declaració a la germana, Cristina Rauter, li ha demanat més informació sobre el lloc dels fets, el cementiri on està enterrada i, a través d’ella, ha sol·licitat al programa l’entrevista amb el forense, Rogelio Lacaci, per estudiar a fons la tesi del metge que va fer l’autòpsia a la noia, que diu no pot tractar-se d’un suïcidi. El guàrdia civil que va investigar el cas l’any 90, Enrique Gómez Varela i el forense Narcís Bardalet, en canvi, mantenen que sí que podia ser un suïcidi.

La Fiscalia italiana té ara sis mesos per investigar les circumstàncies del cas i decidir si arxiva la causa o bé continua endavant amb el procediment penal. Durant aquest procediment, la causa està secreta. A Itàlia, els delictes que comporten una pena de presó de cadena perpètua no prescriuen. Tampoc ho fan a Àustria quan es tracta d’un homicidi comès al seu país o per ciutadans austríacs en un altre indret.

Per altra banda, l’equip de Crims ha localitzat un testimoni que pot ser molt valuós per a la investigació. Es tracta d’una veïna de Portbou de 92 anys que viu en un pis situat al costat del pi on va aparèixer l’Evi. Hi resideix des de fa 50 anys i aquell 4 de setembre de 1990 va veure el cadàver de la jove quan es va llevar al matí i va obrir les finestres del balcó. Havia passat mala nit. No recorda l’hora però de matinada va sentir, des del llit estant, cridòria i un plor: “La meva habitació estava en aquesta finestra, que la paret quasi toca la muntanya, i el pi el tenia aquí sobre. Estava ben adormida i amb això que vaig sentir cridar tot de jovent que es barallaven, una noia que plorava, em van despertar ells dels crits que feien i una noia que xisclava i plorava”, ha explicat la Carmina al programa Crims.

No recorda l’hora perquè va decidir no obrir el llum, ni tampoc va mirar el despertador. El seu home dormia al seu costat, afectat per una embòlia, i no volia despertar-lo. Ella tampoc es va moure. Tenia por: “Vaig dir-me no surtis al carrer, Carmina, que potser et fumeran un tiro o et faran mal a tu i no em vaig moure de casa”. La sorpresa va arribar de bon matí: “L’endemà vaig obrir les finestres i vaig sortir al balcó i quan vaig veure aquesta noia penjada al pi em va impressionar molt i va pujar la Guàrdia Civil i jo no sé què vaig dir i em van dir: usted, cállese, váyase para dentro”.

Ella ho va explicar a veïns i família però no en va parlar amb la Guàrdia Civil i els investigadors tampoc es van acostar als pisos a preguntar, tot i que estaven a menys de 20 metres del pi. Ara ha decidit explicar-ho en aquest programa per donar més informació a la família de l’Evi i que en puguin treure l’entrellat.

Durant la investigació del cas, la periodista Marta Freixanet va buscar dades sobre els 6 joves austríacs que acampaven a 50 metres del pi, aquella matinada. Eren 5 nois i una noia que segons un d’ells, Peter, “van arribar en una furgoneta Volswagen Bus” i que “ja havien estat altres vegades a Portbou aquell estiu”. Freixanet va contactar amb Peter, resident a Viena, l’any 2020 però ell va esquivar-la. Després ho van provar des del programa Ungelöst. Va atendre la trucada del periodista Ben Morak “però es va mostrar molt sec i agitat tota l’estona”. Morak reconeixia que “no va ser agradable per cap dels dos”. La resta d’austríacs que eren a Portbou aquella nit no apareixen a les xarxes socials i Peter, l’únic localitzat, no vol facilitar tampoc cap dada de la resta.

Mentrestant, a Girona i Madrid, la Guardia Civil ha començat tràmits per identificar-la. Fa uns dies, aprofitant que la Cristina Rauter era a Catalunya acompanyada per Crims, la Policia Judicial li va prendre declaració a la Comandància de Girona acompanyada de titular del jutjat número 1 de Figueres i una lletrada de l’administració de justícia. Per altra banda, van recollir diversos objectes personals de l’Evi, com unes ulleres graduades, un desodorant i un llibre escolar, per intentar recuperar empremtes i comparar-les amb les que els investigadors van agafar al cadàver de la noia fa 32 anys.

La Guàrdia Civil també es plantejava fer un reconeixement facial entre les fotos de la jove morta i les que la germana ha aportat de quan era viva. Amb tot, no hi ha notícia sobre els possibles resultats. Mentre no arriben, ni el jutge, ni la Guàrdia Civil donen per identificat el cadàver oficialment. Per la família, en canvi, no hi ha cap mena de dubte. Tants els pares com la seva germana tenen clar que la noia localitzada a Portbou el 4 de setembre de 1990 és Evi Anna Rauter. “Els sostenidors que va fotografiar el forense són els que la seva mare li va comprar a Lana. És ella al 100%”, explica el seu pare, Hermann Rauter. La família insisteix que mai van pensar en cap suïcidi. “No va demostrar el més mínim senyal, estava tranquil·la i no patia cap depressió, no vam veure res estrany”, insisteixen pare i filla.

El programa austríac Ungelöst va emetre el capítol de la noia penjada el 23 d’abril. Mentre aquí celebràvem Sant Jordi i patíem pel mal temps, a Àustria estava a punt de resoldre’s el cas. Una veïna de Bolzano que estava de vacances a Àustria va veure el programa per casualitat i va reconèixer la jove de Lana. “Volia mirar una pel·lícula amb la meva filla però es feia llarga i vam canviar de canal i encara no estava asseguda quan va començar el programa. En asseurem vaig veure aquella noia allà a l’arbre i li vaig reconèixer el cabell. Sé que la foto penjada pot semblar macabra però a mi em va servir per identificar-la perquè no l’havia vist mai abans”.

Aquesta veïna, que havia treballat a Protecció Civil a Itàlia, i que té una memòria prodigiosa, va recordar la premsa de l’època. “Humanament he de dir que vaig tenir un gran ensurt però de seguida vaig pensar: és la noia de Lana”. Va consultar al mòbil i va trobar informació sobre Evi Anna Rauter, que quan va desaparèixer el 3 de setembre de 1990 quan tenia 19 anys. Va marxar de l’apartament de la seva germana a Florència, on passava uns dies de vacances, i va deixar una nota on deia que anava a Siena i que tornaria al vespre. No en van saber mai més res fins que la televisió austríaca i l’equip de Crims ens vam posar en contacte amb ella.

La germana havia denunciat la seva desaparició el 6 de setembre de 1990 a la comissaria de Florència. La van fer esperar 48 hores perquè era major d’edat i havia deixat una nota. La Cristina va escriure tots els detalls de la roba que duia: una granota texana, una samarreta turquesa, un rellotge Casio... A les neveres de la sala d’autòpsies del cementiri de Portbou hi havia una noia de les mateixes característiques, i el 12 de setembre la Guàrdia Civil assegura que va enviar les seves dades a Madrid perquè des d’allà les incorporessin a la base de dades d’Interpol. Malgrat les coincidències entre la descripció que havia fet la Cristina a Itàlia i el cos trobat aquí, ningú va casar les informacions. “En una Europa civilitzada costa d’entendre que passi això”, conclou la germana de l’Evi.